Una crònica de: Roger Marfà.
Fotos de: Arnau Montoya

El canvi és sinònim de vida. I per a què una colla Castellera evolucioni, ha de passar inevitablement per una sèrie de variacions periòdiques. Sigui per gent que porta molt temps lligada a la colla que marxa, gent nova que arriba, per gent que per compromisos diversos ha de deixar-la temporalment, gent que fa un pas al costat en càrrecs d’alt desgastament, i un llarg etcètera de situacions, motius i matisos. Però els canvis no són mai per anar a millor o pitjor, sinó per trobar nous encaixos a les realitats que la vida ens dóna.

Aquesta temporada estarà marcada des d’un bon principi per les nombroses modificacions que hi ha hagut a la colla -les quals tothom coneix-, que, més enllà de les dificultats que això suposa, ens planteja el repte de mostrar de nou al món casteller de quina pasta estem fets els castellers fora l’embrió cultural de Valls i voltants. I és que amb tant de canvi, tampoc hauria de sorprendre el trasllat de l’emplaçament de l’actuació del nostre aniversari. (Ep! el 23è aniversari, que es diu aviat…)

Si la Plaça de Santa Maria no podia ser, doncs cap a la plaça següent més propera: la Plaça Gran; una plaça amb estil, caliu humà i d’un entorn arquitectònic molt nostrat. I és aquí on hem anat per celebrar els nostres 23 anys d’història, acompanyats dels Marrecs de Salt, dels Castellers de Sant Cugat i d’un sol radiant.

Puntuals, hem començat la diada amb els pilars simultanis de benvinguda, perfectes per acabar de treure la son a aquells a qui la nit els hi ha estat més llarga.

Hem obert plaça amb un 3 de 8 una mica nerviós a la pujada, però que s’ha anat assentant amb la carregada i que s’ha convertit en el quart descarregat de la temporada, resultant d’aquesta manera una embranzida per a la resta d’actuació.

A la segona ronda, i després d’un peu desmuntat, l’objectiu era descarregar el primer 5 de 8 del curs. I si bé s’ha aconseguit, s’ha hagut de treballar molt, potser massa pel gust de més d’un. Però aquesta és la versió èpica dels Capgrossos que no hem deixat enrere, i que a més denota una ciutat castellera que any rere any anima als seus, i que cada vegada hi entén més, fent silenci o animant quan el moment ho demana i ho permet.

El 5 de 8. El primer de l’any

Com a tercera ronda, hem portat un 4 de 8 quadrat i quiet, que no ha patit en cap moment i que ens ha permès seguir amb la idea del pilar i que dóna esperances a poder-lo folrar en un futur no massa llunyà, qui sap, potser a Vilassar…

Arribada la ronda de pilars, i malgrat el vent que ha començat a bufar, la plaça ha fet silenci per apreciar un impecable pilar de 6 que també obre la ment capgrossa a somiar en veure’l evolucionar: el segon de la temporada.

I per la part dels nostres convidats, els Marrecs de Salt han fet una bona diada amb un 4 de 8 que han hagut de treballar, un 3 de 8 i un 5 de 7, acabant amb un vano de 5, les mateixes tres construccions que han portat els Castellers de Sant Cugat, els Gausacs, i que han arrodonit amb un pilar de 5 final.

L’actuació l’hem tancada amb deu pilars de 4 i el tradicional “Toc de Vermut”. Val a dir que el bon nivell casteller del diumenge ha anat acompanyat d’un molt bon nivell musical per part de totes les colles, que s’ha demostrat en la cercavila que hem fet de camí cap al local. Un cercavila que hem tancat amb l’emocionant “Port d’Arenys”, dedicat enguany al company casteller Gausac Raúl Romeva, que esperem que ben aviat pugui tornar a fer castells.

Un aniversari marcat pels canvis però sense efectes als resultats. Felicitats Capgrossos i endavant!