Una crònica de l’equip de sanitàries

Ha arribat el dia més esperat pels Capgrossos. La Diada de Les Santes, la nostra diada. L’equip de sanitàries des de les 11h que ronda per la plaça: coordinació amb les ambulàncies, delimitació bé l’espai, la polsera perquè se’ns reconegui i farmaciola apunt: des de gels fins a tiretes. Tot en ordre, tots organitzats.

Les tres colles entren a plaça amb el millor dels seus somriures, alçant pilars caminats donant la benvinguda a una plaça Santa Anna plena de gom a gom que ja respira aires festius.

Comença la primera ronda, la colla local obrim amb un 5d8, segon cop que el fem aquesta temporada. Mentre la pinya es va tancant, nosaltres ens distribuïm: algunes a peu de castell i d’altres al tancament. Hi ha nervis. Es nota. El castell comença a pujar i als pisos superiors hi ha un lleuger tremolí que s’atura en el moment de l’aleta. La canalla decidida i seguideta fa descarregar la catedral a casa. Aplaudim i cridem d’alegria. Un pas més.

Torn dels verds. Venen forts. Comencen amb un 3d9f, mogudet, nerviós pels pisos de quarts-quints però descarregat. Els Minyons obren ronda amb un majestuós 3d9f, que demostra el rodatge que li tenen.

Torna a ser el nostre torn. Pell de gallina, respirem fons, ho hem fet als assajos, és nostre i podem. La pinya es prepara, el sol de juliol comença a notar-se. Que no falti aigua a la plaça. Volem a tothom hidratat i amb forces. Folre preparat, el cap de colla dona l’okei.  Quints amunt! Vinga va que està maco. Des de sanitaris ens mirem. No volem feina. Hi confiem, ens tornem a mirar, ens abracem i diem: és bo! Va! La canalla arriba a dalt, podem. Sona l’aleta i sí! 3d9f carregat. Ara toca el més difícil, descarregar-lo. Camises xopes, ho estan donant tot. Terços mogudets, s’està girant però el volem. La canalla va baixant, surten quints. La plaça brama. Primer 3d9f d’aquesta temporada descarregat! Crit de guerra i salts d’alegria. Nervis fora. Som capgrossos i es nota. Ja en tenim dos! De moment poca feina i moltes alegries, que segueixi així.

Sònia Gallén

La plaça retorna al silenci, Vilafranca vol intentar el seu primer gamma extra de la temporada i ho farà estrenant-se a casa nostre després de no fer-ho des del 2014. Torre de nou amb folre i manilles. Ho tenen clar, un cop tenen folre i manilles col·locades sonen gralles i amunt, la canalla seguideta i decidida. La descarreguen, amb tremolor però amb marca dels verds. Minyons obre la segona ronda amb un altre 2d9fm, la tercera consecutiva. Comença amb aquell va i ve de folre i manilles, que s’acaba assentant amb el pes. La descarreguen sense problemes i la plaça ho celebra.

Tercera ronda, ens toca. És torn d’atacar la torre de vuit amb folre. L’hem treballat, i fa una setmana que la vàrem descarregar. La pinya hi creu i nosaltres també. El folre està intacte i la torre s’alça majestuosa i tranquil•la. Agafem aire, les gralles toquen l’aleta i esclaten els aplaudiments. La canalla somriu i baixa fineta. Torre de vuit amb folre descarregada pels Capgrossos de Mataró. Sí! Sembla mentida però nosaltres també patim els castells i els lluitem amb la mirada. I en moments així, ens abracem i esclatem de felicitat.

Torn dels verds que intentaran el 4d9f. De primeres ja es veu bastant obert de la base, un tremolor constant que augmenta i fa treballar-lo en el moment de l’aleta. El pis de quarts es comença a plegar, serà complicat defensar-lo. El treball és constant però al final es trenca i queda el castell en carregat. Ens mobilitzem. A l’altra banda de la plaça, els malves fan peu desmuntat de 4d9f. Hi tornen, però un cop la canalla està pels pisos superiors el cap de colla crida avall i queda en intent desmuntat. Finalment, tanquen ronda amb un 5d8 més treballat per part del tres, però descarregat sense dificultats.

A la ronda de pilars els Capgrossos encarem el p7f, nou aquesta temporada. Concentració. El primer peu no acaba d’estar ben lligat, de manera que hi tornem. El pilar s’alça maco fins a l’aleta. Vinga, va! El volem descarregat! Però a la motxilla de l’enxaneta comença a treballar-se de valent i acaba trencant-se. Ens tornem a mobilitzar. No ens agrada però aquests últims moments hem tingut més feina de la que voldríem. Un cop tot sota control, Vilafranca i Minyons descarreguen els seu p7f.

Per tancar jornada, s’alcen pilars de quatre de cara a la plaça, en aquest cas les colles convidades n’alcen quatre i nosaltres al centre n’alcem nou. Ens encanta veure els petits de la casa com fa les seves millors aletes.

Ara toca recollir, fer balanç de l’actuació i esperar que tots els lesionats es recuperin aviat.

Tot i marxar de plaça amb un regust agredolç pel pilar, estem molt satisfetes de poder-nos trobar en una diada tant especial i poder compartir amb tota la colla la confiança i la seguretat. Saben que ens tenen allà.

Glòria a Les Santes, Capgrossos!