Crònica de Laia Segarra i Gobern

Que no us enganyin. Que si pedra picada a molts i molts assajos; que si barreja de perseverància, treball i mentalitat capgrossa a parts iguals; que si valentia de la canalla o veterania del tronc o mèrit de la pinya que tot ho aguanta… Nah, la diada dels Capgrossos al Mercadal no hauria anat com va anar si no arriba a ser per aquelles calcetes de la sort, aquells mitjons de ratlles amb el taló que ja clareja, aquella ungla pintada estratègicament o aquells dits encreuats mentre es donen mans a l’últim cordó.

Com s’explica, sinó, que el 5 de 8 anés més bé que a Lleida, tot i havent de susbtituir in extremis una acotxadora per indigestió de forats de dònut?

I el 3 de 9 f, amb aquell pendent a plaça, que recordarem per l’entrada de crosses de folre més sigilosa de la història? El tronc el va haver de remenar una mica a la descarregada per dissimular el poder indiscutible dels amulets.

I què me’n dieu del 4 de 9 f? Cap assaig ha vist una estructura més quadrada que la de dissabte. Parlem del segon peu, eh? El primer afortunadament va anar avall, junt amb aquells nervis innecessaris que se’ns havien enganxat a la camisa d’alguns i que a la segona vam deixar a baix, al costat de la pila de sabates. Amb (re)estrenes gairebé a tots els pisos, el 70è descarregat i un dels més gaudits en general. Cantar el “lo-lo-lò, lo-lo-looò, Capgrossos de Matarooó” quan els peus encara no han arribat a terra només es pot fer quan et saps protegit per la bruixeria.

El pilar de 7 folrat ja a negra nit no va treure l’espineta de Les Santes, directament va arrencar l’esbarzer de soca-rel. Al folre es van moure alguns peus -pura façana-, però la llicència del conjur no caduca fins a final de temporada, així que podem anar treient la pols als somnis de 4 amb agulla o de pilar de 8: no hi ha res impossible si la màgia està de part nostra.

Doncs això…, que mantinguem totes les supersticions i rituals que tenim, que en el fons sabem que són la clau de l’èxit. Però també, per si de cas -només per si de cas-, seguim venint a assaig amb la determinació de divendres passat, perquè si ens ho proposem serem imparables, aquesta temporada o la que ve.

Potser aquesta no és una crònica normal. Com tampoc no ho és poder fer la tripleta màgica a aquestes altures, en una temporada per la qual més d’un, a l’inici, no en donava ni un duro. L’idil·li capgròs a Reus continua.
Que visquin els anys senars!