La primera excursió organitzada pels Caminaires de Capgrossos ha tingut lloc a Les Llosses, al Ripollès

Malgrat que l’activitat castellera resta aturada durant l’hivern, els membres més caminaires de la colla no hem volgut deixar passar l’oportunitat de cremar els torrons de Nadal fent allò que més ens agrada: passejar per la muntanya.

Nou castellers valents ens hem llevat ben d’hora per emprendre la ruta cap al Ripollès, ja que el destí de l’excursió d’avui era Les Llosses, un petit municipi al sud de Ripoll. Una hora després, ja havíem arribat al nostre destí, tot i que el sol encara no es deixava veure i ens esperava un inici ben boirós, humit i fred.

Tot just uns metres després de començar a moure les cames, ens trobem els primers entrebancs: uns bancs de fang impossibles de superar, que ens obliguen a buscar camins alternatius per poder travessar el primer quilòmetre de la ruta. Una mica enfangats, però relativament nets, ens topem amb un gran edifici enmig de la muntanya. Resulta que l’Ajuntament es troba envoltat completament d’arbres i bosc, ja que el municipi de les Llosses està disseminat i inclou diverses poblacions (Farga de Bebié, Palmerola i Viladonja).

A mesura que avancem la boira comença a aixecar-se i ens permet gaudir d’un esmorzar a Portavella sota els rajos de sol del matí. Aquesta aturada ens permet emprendre l’ascens cap al primer cim, Santa Margarida de Vinyoles, sota un arbre espectacular que crida els més grimpaires a penjar-se de les seves branques.

Però l’objectiu del dia era el següent cim, el Puig Cornador. Després de travessar l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles, comencem a treure la llengua per fer el cim. Un esforç extra durant els últims metres ens permet fer el cim, i obre la porta al segon esmorzar del matí.

Un plàcid descens, com a recompensa després de les pujades a ambdós cims, ha permès que els caminaires gaudissin entre converses del repte d’identificar els cims que es dibuixaven a l’horitzó. Entre muntanyes, arbres i fulles caigudes hem aconseguit tornar als cotxes, que ens esperaven per poder emprendre la tornada a casa després d’un matí de banys de bosc.